Les cèl•lules canceroses són dolentes… Do-len-tes. Són cèl•lules del nostre propi cos que es salten a la lleugera les ordres que li arriben des de dintre i des de fora intentant que segueixin sent… cèl•lules normals!. Però alguna cosa falla a la cadena de comandament i decideixen duplicar-se a la valenta. I si de cadascuna en surten duess, d'aquestes, quatre, i d'aquestes, vuit, setze, etc? En fi, un munt de cèl•lules creixent descontrolades. Però el pitjor ve quan les cèl•lules salten la barrera on estan creixent. A veure. Sou cèl•lules actives i en constant divisió (avís per al cercador del govern, no parlem de grups terroristes… tot i que gairebé), d'acord, però hauríeu de seguir sent cèl•lules de pulmó (per exemple) i romandre en el pulmó. Quan les cèl•lules s’“escapen” de l'òrgan on es trobaven, comencen els problemes. Ja hem entrat en la metàstasi. Si una cèl•lula ha pogut derruir la barrera del seu òrgan, poques coses els impedeixen ja arribar a uns altres i “colonizarlos”. I aquí ja no hi ha broma que valgui.
De L'empenta que els manca...