ADSADN Staff

Dislipidemia

2008-10-21T08:03:00.000-07:00

Alteración de la cantidad de lípidos en la sangre. Existen muchos tipos. Las más frecuentes (en el mundo occidental) son las hiperlipidemies, es decir, altos niveles de lípidos circulando en la sangre.

De: Obesidad y Metabolismo: La importancia de "la opinión de tu cuerpo"

Dislipidèmia

2008-10-21T08:00:00.000-07:00

Alteració de la quantitat de lípids en la sang. N'hi ha de molts tipus. Les més freqüents (en el món occidental) són les hiperlipidèmies, és a dir, alts nivells de lípids circulant a la sang.

De: Obesitat i Metabolisme: La importància de "l'opinió del teu cos"

Genetic and Epigenetic Origins of Magic

2008-02-14T09:02:00.000-08:00

If you take a closer look at the familiar relationships in Harry Potter books, it becomes clear that magical abilities are heritable, that means they have a genetic basis. A group of Muggle Scientists without magical abilities from the Oxford University studied the books of JK Rowling to assess the evidence for a genetic basis to magic as the seventh and final book of Harry Potter is published.

They used techniques that are normally used in genetics. To study genetics, family lineages are useful tool. There are some complete family lineages in Harry Potter books, most notably the family around Sirius Black, a family that can look at hundreds of years of „toujours pure“ magical tradition. In this family, just one case of non-transmission of magical abilities has been reported, this resulted in a squib offspring. When it has to be determined whether a disease is based on genetics or on environmental factors, very useful tools are families with twins, like the Weasley or Patil twins. Both are monozygotic and have clearly magical abilities.

Another technique that is frequently used by geneticists are adoption studies. The protagonist himself, Harry Potter, is in such case, as he was raised by the Dursley family, all of them born-and-bred muggles, after the death of his parents, great magicians James and Lily Potter. Although Harry was not aware of his magical capabilities until his 11^th birthday, they did not decrease in the muggle environment. However, they are likely to be affected by factors such as experience and emotional state.

Of all the magical abilities described in Harry Potter books, three of them seem to be linked to specific genes and furthermore directly inherited to the offspring. The ability of speaking to snakes (also known as the parseltongue), is known to be a feature of only direct descendants of Salazar Slytherin. Furthermore, Sybill Trelawney, a professor of divination at Hogwarts school, is a seer and so was her great great grandmother. Lastly, Nymphadora Tonks, a character in the fifth Harry Potter book The Order of the Phoenix, was able to change her physical appearance (a metamorphmagus) and so was her son.

The authors hypothesize an epigenetic mechanism. Epigenetics refers to chromatin and DNA modifications that change the expression of genes, but do not involve changes in DNA sequence. The regulation of gene expression is mediated through the accessibility of the Transcription machinery to DNA. The hypothesis is that a profound mutation in an evolutionary ancestor occurred in a histone gene, which radically altered genome wide chromatin structure. Histones are the main protein components of chromatin, the complex that constitutes chromosomes. This created new sites of chromatin accessibility and altered gene regulation, including novel “magical enhancer” elements to drive expression of genes (figure 1) related to magic.

In genetics, an enhancer is a short region of DNA that can be bound a set of transcription factors to enhance transcription levels of genes. A dominant mutation in the histone gene could provide heritability of this epigenetic effect. Such a mechanism originating in our ancestors supports the fact that there are non-human creatures with magical abilities, like for example, house elves, goblins or the centaur. This study clearly shows that some aspects of magic have a genetic basis and that this is rather related to a magical enhancer element than to single gene effects.

This post is a contribution of Max Becker. Catalan and Spanish versions are also available.

Al·lel

2008-01-13T09:00:00.000-08:00

Els al·lels són les variants que pot presentar un gen

De Educació de l'atzar, educació a l'atzar

Alelo

2008-01-13T08:58:00.001-08:00

Los alelos son las variantes que puede presentar un gen.

De LA educación del azar, la eduacación al azar

Deriva genètica

2008-01-13T08:51:00.000-08:00

l'atzar és el component principal de processos genètics com la pèrdua d'al·lels poc freqüents, el que es coneix com deriva genètica. Els al·lels són les variants que pot presentar un gen. Si una variant és poc freqüent en una població, per atzar pot que no passi a cap dels fills d'aquesta població. L'atzar haurà fet desaparèixer l'al·lel.
De Educació de l'atzar, eduació a l'atzar

Deriva genética

2008-01-13T08:50:00.000-08:00

El azar es el componente principal de procesos genéticos como la pérdida de alelos poco frecuentes, lo que se conoce como deriva genética. Los alelos son las variantes que puede presentar un gen. Si una variante es poco frecuente en una población, por azar puede que no pase a ninguno de los hijos de esta población. El azar habrá hecho desaparecer el alelo.

De Educación del azar, educación al azar

Sonido ultrasónico

2008-01-09T13:04:00.000-08:00

(...) decimos que un sonido es ultrasónico cuando su frecuencia está por encima del umbral de audición humano que se encuentra entre los 20 y los 20.000 Hz. (...)

De: Y las ratas, ¿cómo se comunican?

So ultrasònic

2008-01-09T13:03:00.001-08:00

(...) diem que un so és ultrasònic quan la seva freqüència està per sobre del llindar d'audició humà que es troba entre els 20 i els 20.000 Hz. (...)

De: I les rates, com es comuniquen

Simulació

2008-01-01T11:57:00.000-08:00

Segons la definició de R.I. Shannon, «la simulació és el procés de dissenyar un model d'un sistema real i dur a terme experiències amb ell, amb la finalitat de comprendre el comportament del sistema o avaluar noves estratègies per al funcionament del sistema». Resumint, consisteix a utilitzar computadores amb una elevada capacitat de càlcul per a imitar de forma experimental com es comportaria un sistema complex per a comprendre millor el seu funcionament i, potser, predir com es comportaria sota determinades circumstàncies.

De: L'art de la simulació

Simulación

2008-01-01T11:56:00.000-08:00

Según la definición de R.E. Shannon, «la simulación es el proceso de diseñar un modelo de un sistema real y llevar a término experiencias con él, con la finalidad de comprender el comportamiento del sistema o evaluar nuevas estrategias para el funcionamiento del sistema». Resumiendo, consiste en utilizar computadoras con una elevada capacidad de cálculo para imitar de forma experimental como se comportaría un sistema complejo para comprender mejor su funcionamiento y, quizá, predecir como se comportaría bajo determinadas circunstancias.

De: El arte de la simulación

Replicación

2007-12-14T02:58:00.000-08:00

(...) el proceso que consiste en copiar la molécula de ADN para obtener una copia exactamente igual, (...)

De: Vitaminas para nuestro ADN

Replicació

2007-12-14T02:54:00.000-08:00

(...), el procés que consisteix a copiar la molècula d'ADN per a obtenir una còpia exactament igual, (...)

De: Vitamines pel nostre ADN

Recombinació

2007-12-09T04:25:00.000-08:00

En què consisteix la recombinació? Ja hem comentat que en la reproducció sexual són necessaris dos gàmetes que s'uniran per a formar un nou individu, per tant, el nou individu tindrà la meitat del seu material genètic d'un progenitor i l'altra meitat provindrà de l'altre. Doncs bé, durant el procés de formació dels gàmetes, la meiosi, es produeix la recombinació genètica, un mecanisme que permet que el material genètic procedent del pare es «barregi» o recombini amb el de la mare. D'aquesta manera, s'obté una major variabilitat genètica.

De: L'èxit evolutiu del sexe

Recombinación

2007-12-09T04:24:00.000-08:00

¿En qué consiste la recombinación? Ya hemos comentado que en la reproducción sexual son necesarios dos gametos que se unirán para formar un nuevo individuo, por tanto, el nuevo individuo tendrá la mitad de su material genético de un progenitor y la otra mitad provendrá del otro. Pues bien, durante el proceso de formación de los gametos, la meiosis, se produce la recombinación genética, un mecanismo que permite que el material genético procedente del padre se «mezcle» o recombine con el de la madre. De esa manera, se obtiene una mayor variabilidad genética.

De: El éxito evolutivo del sexo

Reproducción, Reproducción asexual, Reproducción sexual

2007-12-09T04:22:00.000-08:00

La reproducción, un mecanismo que permite que los organismos produzcan más individuos de la misma especie, es imprescindible para garantizar la supervivencia de una especie. En la naturaleza existen dos maneras distintas de reproducción. La más antigua desde un punto de vista evolutivo es la reproducción asexual. En este tipo de reproducción, relativamente sencilla, únicamente interviene un progenitor y las crías que se obtienen son exactamente iguales al organismo del que proceden. Posteriormente, surgió la reproducción sexual, un nuevo sistema de reproducción mucho más complejo que implica a dos progenitores y dos fenómenos distintos: la formación de gametos (células sexuales) y la fecundación (la unión de dos gametos para formar un nuevo individuo).

De: El éxito evolutivo del sexo

Reproducció, Reproducció sexual, Reproducció asexual

2007-12-09T04:20:00.000-08:00

La reproducció, un mecanisme que permet que els organismes produeixen més individus de la mateixa espècie, és imprescindible per a garantir la supervivència de l'espècie. A la natura existeixen dues formes diferents de reproducció. La més antiga des d'un punt de vista evolutiu és la reproducció asexual. En aquest tipus de reproducció, relativament senzilla, únicament intervé un progenitor i les cries que s'obtenen són exactament iguals a l'organisme del qual provenen. Posteriorment, va sorgir la reproducció sexual, un nou sistema molt més complex que requereix dos progenitors i dos fenòmens diferents: la formació de gàmetes (cèl·lules sexuals) i la fecundació (la unió de dos gàmetes per a formar un nou individu).

De: L'èxit evolutiu del sexe

Citocrom

2007-12-09T04:14:00.000-08:00

Els citocroms constitueixen una família d'enzims que ocupen un paper molt important en el metabolisme, especialment, en la transformació dels fàrmacs. Així, en funció de quin gen de citocrom tinguis seràs un metabolizador lent, intermedi, ràpid o ultrarràpid. A més velocitat de metabolització, més dosi del fàrmac es necessita per a obtenir el mateix efecte terapèutic.

De: Fàrmaco...què?!

ADME

2007-12-09T04:13:00.000-08:00

ADME és un terme utilitzat en farmacocinètica i fa referència a tots els processos que es produeixen en el nostre organisme relacionats amb l'Absorció, la Distribució, el Metabolisme i l’Excreció d'una substància. Per exemple, quan ens prenem un fàrmac per via oral, el nostre intestí s'encarregarà d'absorbir-lo perquè entri en la circulació sanguínia i es distribueixi per tot el cos. A més, el nostre organisme té la capacitat de metabolitzar aquestes substàncies transformant-les, per exemple, en substàncies inactives i òrgans com el ronyó s'encarreguen d'excretar-les, és a dir, expulsar-les del nostre organisme.

De: Fàrmaco...què?!

Farmacogenètica

2007-12-09T04:12:00.000-08:00

La farmacogenètica «senzillament» estudia la influència que exerceixen els gens sobre la resposta que cada individu presenta als fàrmacs.

De: ¡¿Fàrmaco...què?!

Citocromo

2007-12-09T04:10:00.000-08:00

Los citocromos P450 son una familia de enzimas que desempeñan un papel muy importante en el metabolismo, en especial, en la transformación de los fármacos. Así, en función de qué gen del citocromo poseas serás un metabolizador lento, intermedio, rápido o ultrarrápido. A mayor velocidad de metabolización, más dosis del fármaco se necesita para obtener el mismo efecto terapéutico.

De: ¡¿Fármaco...qué?!

ADME

2007-12-09T04:08:00.000-08:00

ADME es un término utilizado en farmacocinética y se refiere a todos los procesos que se producen en nuestro organismo relacionados con la Absorción, la Distribución, el Metabolismo y la Excreción de una sustancia. Por ejemplo, cuando tomamos un fármaco por vía oral, nuestro intestino se encargará de absorberlo para que entre en la circulación sanguínea y se distribuya por todo el cuerpo. Además, nuestro organismo tiene la capacidad de metabolizar esas sustancias transformándolas, por ejemplo, en sustancias inactivas y órganos como el riñón se encargan de excretarlas, es decir, expulsarlas de nuestro organismo.

De: ¡¿Fármaco...qué?!

Farmacogenética

2007-12-09T04:05:00.000-08:00

La farmacogenética «sencillamente» estudia la influencia que ejercen los genes sobre la respuesta que cada individuo presenta a los fármacos.

De: ¡¿Fármaco...qué?!

Diabetes tipo I

2007-12-04T09:28:00.000-08:00

la diabetes tipo I se debe a que las celulas encargadas de defendernos contra los ataques externos atacan por error las células del páncreas que se ocupan de producir insulina.

De: Anticuerpo Multiusos

Diabetes tipus I

2007-12-04T08:14:00.000-08:00

La diabetes tipus I es deu a que les cèl.lules encarregades de defensar-nos contra els atacs externs ataquen per error les cèl.lules del pàncrees que s'ocupen de produir insulina.

De: Anticós Multiusos

Retrovirus endógenos

2007-11-28T11:57:00.000-08:00

Los retrovirus son un tipo de virus que se caracterizan por tener RNA como material genético. Cuando infectan a una célula huésped son capaces de retrotranscribir su RNA a DNA e insertarlo en el DNA de la célula huésped como si fuera un gen más. De esa manera, el virus aprovecha la maquinaria celular de replicación para producir nuevas copias del virus. Los retrovirus endógenos son, por tanto, secuencias de retrovirus que se encuentran de forma permanente en el genoma de un organismo eucariota como consecuencia de infecciones anteriores. Estos elementos tan extraños del genoma parecen tener una función muy importante en la evolución.

De: Los priones (III)

Retrovirus

2007-11-28T11:55:00.000-08:00

Retrovirus endògens

2007-11-28T11:53:00.000-08:00

Els retrovirus són un tipus de virus que es caracteritzen per tenir RNA com material genètic. Quan infecten a una cèl·lula hoste són capaços de retrotranscriure el seu RNA a DNA i inserir-lo en el DNA de la cèl·lula hoste com si fos un gen més. D'aquesta manera, el virus aprofita la maquinària cel·lular de replicació per a produir noves còpies del virus. Els retrovirus endogens són, per tant, seqüències de retrovirus que es troben de forma permanent en el genoma d'un organisme eucariota com a conseqüència d'infeccions anteriors. Aquests elements tan estranys del genoma semblen tenir una funció molt important en l'evolució.

De: Els prions (III)

Retrovirus

2007-11-28T11:51:00.000-08:00

Els retrovirus són un tipus de virus que es caracteritzen per tenir RNA com a material genètic. Quan infecten a una cèl·lula hoste són capaços de retrotranscriure el seu RNA a DNA i inserir-lo en el DNA de la cèl·lula hoste com si fos un gen més. D'aquesta manera, el virus aprofita la maquinària cel·lular de replicació per a produir noves còpies del virus.

De: Els prions (III)

Cromosomes sexuals

2007-11-22T14:28:00.000-08:00

Les mosques, oh sorpresa, tenen dos sexes. Igual que nosaltres, el seu sexe ve determinat pels cromosomes sexuals. Si els seus cromosomes sexuals són XX, són femelles; si els falta un tros d'un (XY), són mascles. Sí, nois, als homes ens falta alguna cosa. Convindria dir-ho ben alt per a apagar tonteries misògines heretades.

De Qüestió de sexe

Cromosomas sexuales

2007-11-22T14:26:00.000-08:00

Las moscas, oh sorpresa, tienen dos sexos. Al igual que nosotros, su sexo viene determinado por los cromosomas sexuales. Si sus cromosomas sexuales son XX, son hembras; si les falta un trozo de uno (XY), son machos. Sí, chicos, a los hombres nos falta algo. Convendría decirlo bien alto para apagar sandeces misóginas heredadas.

De Cuestión de sexo

Estre

2007-11-13T09:45:00.001-08:00

Es defineix com un augment de la receptivitat, selectivitat i atractiu sexuals que es dóna en les femelles dels mamífers, coincidint amb el seu moment de major fertilitat. Per a molts autors, l'estre ha desaparegut o roman emmascarat a l'espècie humana, perquè la necessitat de parelles estables per cuidar la descendència el va convertir en un fenòmen evolutivament inconvenient.

De:
La Propina de les Strippers (Kim)

Estro

2007-11-13T09:44:00.000-08:00

Se define como un aumento de la receptividad, selectividad y atractivo sexuales que se da en las hembras de mamífero, coincidiendo con su momento de mayor fertilidad. Para muchos autores, el estro ha desaparecido o permanece enmascarado en la especie humana, porque la necesidad de parejas estables para cuidar a las crías lo convirtió en algo evolutivamente inconveniente.

De:
La Propina de las Strippers (Kim)

Haplotip

2007-11-10T03:32:00.000-08:00

És el conjunt d'al·lels present en determinades regions físiques (locus) del genoma en un individu. En éssers diploides, en cada locus pot haver-hi dos al·lels (un per cada cromosoma), i aquests al·els poden variar entre individus.
Conèixer quins al·lels té cada individu per a diferents locus és el que es coneix com establir l'haplotip.

Haplotipo

2007-11-10T03:25:00.000-08:00

Es el conjunto de alelos presente en determinadas regiones físicas (locus) del genoma en un individuo. En seres diploides, en cada locus puede haber dos alelos (uno por cada comosoma), y dichos alelos pueden variar entre individuos.
Conocer qué alelos tiene cada individuo para diferentes locus es lo que se conoce como establecer el haplotipo.

SNP

2007-11-10T03:22:00.000-08:00

SNP (single nucleotide polymorphism, o polimorfisme d'un sol nucleòtid) és una variació en la seqüència de DNA, codificant o no codificant,que involucra un sol nucleòtid (A, T, C, or G) en el genoma i que difereix entre individus o entre les dues còpies del gen present en el parell de cromosomes d'un mateix individu.
Per exemple, si en certa posició d'un gen pots tenir el nucleòtid G o el C indistintament, hom pot tenir G-G si té les dues còpies del gen iguals, o pot tenir C-C, o G-C; és diferent entre individus.
Se solen identificar amb un nom alfanumèric arbitrari i no sempre tenen un efecte neutre.

SNP

2007-11-10T03:12:00.000-08:00

SNP (single nucleotide polymorphism, o polimorfismo de un solo nucleótido) es una variación en la secuencia de DNA, codificante o no codificante, que involucra un solo nucleótido (A, T, C, or G) en el genoma y que difiere entre individuos o entre las dos copias del gen presente en el par de cromosomas de un mismo individuo.
Por ejemplo, si en cierta posición de un gen puedes tener el nucleótido G o el C indistintamente, una puede tener G-G si tiene las dos copias del gen iguales, o puede tener C-C, o G-C; es diferente entre individuos.
Se suelen identificar con un nombre alfanumérico arbitrario y no siempre tienen un efecto neutro.

Histones

2007-11-09T08:06:00.002-08:00

són proteïnes encarregades d'empaquetar el DNA. La doble hélix del DNA dóna dues voltes sobre les histones la qual cosa forma una mena de cabdell. Les histones poden unir-se agrupant encara més el DNA, fent que ocupi menys espai. Aquestes voltes al voltant de les histones determina molts cops que el DNA sigui o no accessible. És a dir, pot ser que en determinades ocasions la cèl·lula no pugui llegir part del DNA perquè li amaguen les histones.

De LA doble negació: Histones i ossos polars

Histonas

2007-11-09T08:06:00.001-08:00

son proteínas encargadas de empaquetar el DNA. La doble hélice del DNA da dos vueltas sobre las histonas lo que forma una especie de ovillos. Las histonas pueden unirse agrupando aún más el DNA, haciendo que ocupe menos espacio. Estas vueltas alrededor de las histonas determina muchas veces que el DNA esté o no accesible. Es decir, puede que en determinadas ocasiones la célula no pueda leer parte del DNA porque lo esconden las histonas.

De La doble negación: Histonas y ósos polares

RNA d'interferència

2007-11-04T01:03:00.000-07:00

Quan s'afegeix a les cèl·lules un RNA complementari a un RNA concret, el gen se silencia.
Si es dissenya un iRNA (i d'interferència) els nucleòtids del qual siguin complementaris a un mRNA en concret, es formarà una doble cadena mRNA:iRNA. Al ser una doble cadena ja no es tradueix a proteïna. No tan sols això, el mRNA es degrada. Hem silenciat específicament l'expressió d'aquesta proteïna: la cèl·lula en qüestió deixa de contenir aquesta proteïna en concret i no les altres. És un mecanisme altament específic.
Aquest procés és utilitzat per la cèl·lula per a defensar-se de virus, per a lluitar contra els elements mòbils del genoma (interesantísimo tema sobre el qual hauríem de tornar) i, fins i tot, per a controlar la pròpia expressió de proteïnes. És a dir, la cèl·lula produeix mRNA per a generar una proteïna però també iRNA per a matar al missatger.
De Interferències al DNA

També comentat a:

Cultivant RNA

RNA de interferencia

2007-11-04T01:01:00.000-07:00

Cuando se añade a las células un RNA complementario a un RNA concreto, el gen se silencia
Si se diseña un iRNA (i de interferencia) cuyos nucleótidos sean complementarios a un mRNA en concreto, se formará una doble cadena mRNA:iRNA. Al ser una doble cadena ya no se traduce a proteína. No tan solo eso, el mRNA se degrada. Hemos silenciado específicamente la expresión de esa proteína: la célula en cuestión deja de contener esa proteína en concreto y no las demás. Es un mecanismo altamente específico.
Este mecanismo es utilizado por la célula para defenderse de virus, para luchar contra los elementos móviles del genoma e, incluso, para controlar la propia expresión de proteínas. Es decir, la célula produce mRNA para generar una proteína pero también iRNA para matar al mensajero.

De Interferencias en el DNA

También comentado en:
Cultivando RNA

Recombinasa Cre (català)

2007-11-02T09:20:00.000-07:00

La recombinasa Cre és un enzim (proteïna encarregada de fer alguna cosa) que remodela de manera dirigida el DNA. La recombinasa Cre reconeix unes seqüències específiques, dites Lox, i mitja el seu intercanvi. Si dos gens estan flanquejats per lox (tenen una seqüència lox a cada costat), la recombinasa Cre pot intercanviar-los de lloc entre ells (veure esquema). Aquesta habilitat permet insertar o treure gens de manera controlada (veure esquema).

De El tresor al final de l'arc de Sant Martí

GFP (català)

2007-11-02T09:19:00.000-07:00

De Green Fluorescent Protein.
Aquesta proteïna prové de la medusa Aequorea victòria. El gen d'aquesta proteïna s'inserta en cèl·lules de ratolí, per exemple, perquè puguin veure's a través del microscopi de fluorescencia

De El tresor al final de l'arc de Sant Martí

Recombinasa Cre

2007-11-02T09:17:00.002-07:00

La recombinasa Cre es una enzima (proteína encargada de hacer algo) que remodela de manera dirigida el DNA. La recombinasa Cre reconoce unas secuencias específicas, llamadas Lox, y media su intercambio. Si dos genes están flanqueados por lox (tienen una secuencia lox a cada lado), la recombinasa Cre puede intercambiarlos de lugar entre ellos (ver esquema). Esta habilidad permite insertar o quitar genes de manera controlada (ver esquema)

De El tesoro al final del arco iris

GFP

2007-11-02T09:17:00.001-07:00

De Green Fluorescent Protein.
Esta proteína proviene de la medusa Aequorea victoria. El gen de esta proteína se inserta en células de ratón, por ejemplo, para que puedan verse a través del microscopio de fluorescencia (como se ve en la imagen). En los últimos años han ido apareciendo otras proteínas fluorescentes de distintos colores (XFP), algunas de ellas por modificación de la GFP (como la amarilla YFP)

De El tesoro al final del arco iris

Caspasas

2007-11-02T09:15:00.001-07:00

enzimas con un curioso nombre que inducen a las células al suicidio o apoptosis

De Entrada freshquita III: Alcohol y grasas, cóctel explosivo

Caspases

2007-11-02T09:14:00.003-07:00

enzimes amb un curiós nom que indueixen a les cèl·lules al suïcidi o apoptosi

De Entrada freshqueta III: Alcohol i greixos, còctel explosiu

Glucosa (català)

2007-11-02T09:12:00.000-07:00

sucre de sis àtoms de carboni (i hidrogen i oxigen, però quedem-nos amb el carboni). Els humans som capaços de "treure-li tot el suc" a la glucosa: utilitzem els seus sis carbonis per a obtenir l'energia que ens permet seguir vius
Els organismes fermentadors no utilitzen els sis carbonis, només en consumeixen dos. Els altres quatre es transformen en dues molècules de dos carbonis cadascuna: dos etanols (alcohols) per glucosa "ingerida". S'obtenen així els vins i la cervesa.

De Entrada freshqueta III: Alcohol i greixos, còctel explosiu

Glucosa

2007-11-02T09:11:00.001-07:00

azúcar de seis átomos de carbono (y hidrógeno y oxígeno, pero quedémonos con el carbono). Los humanos somos capaces de "sacarle todo el partido" a la glucosa: utilizamos sus seis carbonos para obtener la energía que nos permite seguir vivos
Los organismos fermentadores no utilizan los seis carbonos, sólo consumen dos. Los otros cuatro se transforman en dos moléculas de dos carbonos cada una: dos etanoles (alcoholes) por glucosa "ingerida". Se obtienen así vinos y cerveza.

De Entraa freshquita III: Alcohol y grasas, cóctel explosivo

Malària

2007-11-02T09:07:00.000-07:00

La malària és la principal malaltia debilitant del planeta. Afecta a més de 200 milions de persones (30 cops la població de Catalunya). Està causada per un paràsit amb un cicle de vida dels més complexes (com podeu veure en el vídeo). El vector del paràsit, l'animal que la transmet a l'home, és un mosquit denominat Anopheles. De fet, són les "mosquites" Anopheles, ja que els mascles es dediquen a beure sucs vegetals.

De Mosquites alterades

Malaria

2007-11-02T09:06:00.000-07:00

La malaria es la principal enfermedad debilitante del planeta. Afecta a más de 200 millones de personas (4 veces la población de España). Está causada por un parásito con un ciclo de vida de los más complejos (como podeis ver en el vídeo). El vector del parásito, el animal que lo transmite al hombre, es un mosquito denominado Anopheles. De hecho, son las "mosquitas" Anopheles, ya que los machos se dedican a beber jugos vegetales.

De Mosquitas alteradas

Telomerasa (català)

2007-11-02T08:55:00.002-07:00

En les cèl•lules que formaran els gàmetes (òvuls i espermatozoides) tenim una enzima, la telomerasa, que s'encarrega de mantenir els telòmers intactes. Hi ha altres cèl•lules que presumeixen de telomerasa: les cèl•lules mare (que la utilitzen per a poder seguir replicant-se) i algunes cèl•lules tumorales (a les quals li serveixen per a la mateixa funció).

De Telòmers útils. Elfs inmortals

Telòmers

2007-11-02T08:53:00.000-07:00

Cada cop que una cèl•lula es replica, es dupliquen els cromosomes, perquè les dues cèl•lules filles tinguin la mateixa informació que la cèl•lula original. Però la maquinària que copia els cromosomes tenen problemes quan arriben al final del DNA. Sempre es deixen un tros. Això seria greu si no fos perquè els nostres cromosomes vénen, de sèrie, amb unes repeticions “inútils” de lletres en els extrems, que permeten que la fallada de la maquinària “copiadora” no repercuteixi en cap gen important. La mida importa. A més curts els telòmers, més vell ets.

De Telòmers útils. Elfs inmortals

Cromosomes

2007-11-02T08:52:00.000-07:00

Tot el nostre DNA es troba empaquetat en 46 entitats individualitzades. Els cromosomes.

De Telòmers útils. Elfs inmortals

Comentada a Qüestió de sexe

Telomerasa

2007-11-02T08:51:00.000-07:00

En las células que formarán los gametos (óvulos y espermatozoides) tenemos una enzima, la telomerasa, que se encarga de mantener los telómeros intactos. Hay otras células que presumen de telomerasa: las células madre (que la utilizan para poder seguir replicándose) y algunas células tumorales (a las que le sirven para lo mismo).

De Telómeros útiles. Elfos inmortales

Telómeros

2007-11-02T08:50:00.000-07:00

Cada vez que una célula se replica, se duplican los cromosomas, para que las dos células hijas tengan la misma información que la célula original. Pero las máquinas que copian los cromosomas tienen problemas cuando llegan al final del DNA. Siempre se dejan un trozo. Esto sería grave si no fuera porque nuestros cromosomas vienen, de serie, con unas repeticiones “inútiles” de letras en sus extremos, que permiten que el fallo de la maquinaria “copiadora” no repercuta en ningún gen importante. El tamaño importa. Contra más cortos tengas los telómeros, más viejo eres.

De Telómeros útiles. Elfos inmortales

Cromosomas

2007-11-02T08:45:00.002-07:00

Todo nuestro DNA se encuentra empaquetado en 46 entidades propias. Los cromosomas.

De Telómeros útiles. Elfos inmortales.

Comentado en Cuestión de sexo

Cèl·lules mare

2007-11-02T08:45:00.001-07:00

Les cèl•lules mare són bones… bo-nes. Serveixen per a regenerar teixits, potser puguin generar òrgans per a transplantaments (recomano el llibre Òrgans a la Carta, de David Bueno), guarint diabetis i altres malalties i lesions greus. Són un dels futurs de la medicina.

De L'empenta que els manca...

Cèl·lules canceroses

2007-11-02T08:44:00.001-07:00

Les cèl•lules canceroses són dolentes… Do-len-tes. Són cèl•lules del nostre propi cos que es salten a la lleugera les ordres que li arriben des de dintre i des de fora intentant que segueixin sent… cèl•lules normals!. Però alguna cosa falla a la cadena de comandament i decideixen duplicar-se a la valenta. I si de cadascuna en surten duess, d'aquestes, quatre, i d'aquestes, vuit, setze, etc? En fi, un munt de cèl•lules creixent descontrolades. Però el pitjor ve quan les cèl•lules salten la barrera on estan creixent. A veure. Sou cèl•lules actives i en constant divisió (avís per al cercador del govern, no parlem de grups terroristes… tot i que gairebé), d'acord, però hauríeu de seguir sent cèl•lules de pulmó (per exemple) i romandre en el pulmó. Quan les cèl•lules s’“escapen” de l'òrgan on es trobaven, comencen els problemes. Ja hem entrat en la metàstasi. Si una cèl•lula ha pogut derruir la barrera del seu òrgan, poques coses els impedeixen ja arribar a uns altres i “colonizarlos”. I aquí ja no hi ha broma que valgui.

De L'empenta que els manca...

Células madre

2007-11-02T08:43:00.000-07:00

Las células madre son buenas… bue-nas. Sirven para regenerar tejidos, quizás puedan generar órganos para transplantes (recomiendo el libro, de momento en catalán, Òrgans a la carta de David Bueno), curando diabetes y otras enfermedades y lesiones graves. Son uno de los futuros de la medicina.

De El empujoncito que les falta

Células cancerosas

2007-11-02T08:42:00.000-07:00

Son células de nuestro propio cuerpo que se saltan a la torera las órdenes que le llegan desde dentro y desde fuera para que sigan siendo ¡células normales! Pero algo falla en la cadena de mando y deciden duplicarse a la brava. Y si de cada una salen dos, de éstas, cuatro, y de éstas, ocho, dieciseis, etc… Total un montón de células creciendo descontroladas. Pero lo peor viene cuando las células se saltan la barrera donde están creciendo. A ver. Sois células activas y en constante división (aviso para el buscador del gobierno, no hablamos de grupos terroristas… pero casi), de acuerdo, pero deberíais seguir siendo células de pulmón (por ejemplo) y permanecer en el pulmón. Cuando las células “escapan” del órgano donde se encontraban, empiezan los problemas. Ya hemos entrado en la metástasis. Si una célula ha podido derruir la barrera de su órgano, pocas cosas les impiden ya llegar a otros y “colonizarlos”. Y aquí ya no hay broma que valga.

De El empujoncito que les falta

Neotènia

2007-11-02T08:33:00.001-07:00

Una espècie ha experimentat neotènia quan el seu desenvolupament s'ha fet més lent: és durant més temps un nen. Al final, acaba per posseir trets i comportaments juvenils en les formes adultes. Els gossos són neotènics en referència als llops: la majoria dels gossos adults semblen cadells grans. Els humans som neotènics de l'avantpassat que compartim amb el ximpanzé: d'alguna estranya manera sempre ens ha semblat més humà un chimpancé “nen” que un ximpanzé adult.

De De gossos i homes

También comentado en:
Per què ens agraden les bromes?

Neotenia

2007-11-02T08:32:00.000-07:00

Una especie ha experimentado neotenia cuando su desarrollo se hace más lento, es más tiempo un niño, y acaba por poseer rasgos y comportamientos juveniles en las formas adultas. Los perros son neoténicos respecto los lobos: la mayoría de los perros adultos parecen cachorros grandes. Los humanos somos neoténicos del antepasado que compartimos con el chimpancé: de alguna manera extraña siempre nos ha parecido más humano un chimpancé “niño” que un chimpancé adulto.

De De perros y hombres

También comentado en:
¿Por qué nos gustan las bromas?

Revolució neolítica

2007-11-02T08:29:00.001-07:00

El primer gran salt cultural de l’espècie humana moderna va ser el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia. A aquest salt se l’anomena Revolució neolítica i aparegué de manera independent a diferents llocs i moments durant la història. Al Proper Orient la revolució neolítica va produir-se fa uns 12.000 anys.

De La revolta dels animals (neolítics)

Revolución neolítica

2007-11-02T08:28:00.001-07:00

El primer gran salto cultural de la especie humana moderna fue el desarrollo de la agricultura y la ganadería. A este salto brusco se le denomina Revolución neolítica y apareció de manera independiente en distintos lugares y momentos a lo largo de la historia. En Oriente Próximo la revolución neolítica tuvo lugar hace unos 12.000 años.

De Rebelión en la granja (neolítica)

Osteoclasts

2007-11-02T08:26:00.001-07:00

Aquestes cèl•lules es troben a l’os i s’han especialitat en la reabsorció d’aquest, és a dir, en la seva degradació.

De Estrògens i osteoporosi: Vaga a la japonesa, o harakiri col·lectiu?

Osteoclastos

2007-11-02T08:25:00.001-07:00

Estas células se encuentran en el hueso y se han especializado en la reabsorción del mismo, es decir, en su degradación.

De Estrógenos y osteoporosis. ¿Huelga a la japonesa o harakiri colectivo?

Estrógenos

2007-11-02T08:24:00.001-07:00

Hormona sexual femenina por excelencia

Los estrógenos protegen frente a la osteoporosis

Los estrógenos son hormonas que ejercen su función en multitud de órganos y células. Las células que responden a los estrógenos son aquellas que presentan Receptores de Estrógenos (ER, por sus siglas en inglés). Estos receptores son proteínas con un “agujero” en el que encajan los estrógenos. Esta unión hace que el ER comunique a la célula que ha recibido la señal estrogénica. Sin ER una célula no sabe que le está llegando estrógeno y, por tanto, no responde a su insistente señal.

Los estrógenos en las hembras normales mantienen a raya, por suicidio, la población de osteoclastos, lo que impide una degradación excesiva del hueso.

De Estrógenos y osteoporosis. ¿Huelga a la japonesa o harakiri colectivo?

Osteoporosis

2007-11-02T08:21:00.000-07:00

degradación progresiva de los huesos, que puede llevar a la rotura de los mismos

Para llegar a una situación de osteoporosis, en la que hay un aumento de la degradación de hueso, podemos tener un exceso en el número de osteoclastos, o un número “normal” de los mismos pero con una actividad mayor. Para que una fábrica trabaje más, o se aumenta la plantilla, o se hace que los mismo trabajadores trabajen más (una huelga a la japonesa).

De Estrógenos y osteoporosis. ¿Huelga a la japonesa o harakiri colectivo?

Estrògens

2007-11-02T08:20:00.000-07:00

Hormona sexual femenina per excel•lència

La menopausa es caracteritza també per una disminució de la producció d’estrògens.

Els estrògens protegeixen contra l’osteoporosi.

Els estrògens són hormones que exerceixen la seva funció en multitud d’òrgans i cèl•lules. Les cèl•lules que responen als estrògens són aquelles que presenten Receptors d’Estrògens (ER, per les seves sigles en anglès). Aquests receptors són proteïnes amb un “forat” en el que encaixen els estrògens. La unió estrogen-ER fa que l’ER comuniqui a la cèl•lula que ha rebut la senyal estrogènica. Sense ER una cèl•lula no sap que li està arribant estrogen i, per tant, no respon a la seva insistent senyal.

Els estrògens a les femelles normals mantenen controlada, per suïcidi, la població d’osteoclasts, cosa que impedeix una degradació excessiva de l’os.

De Estrògens i osteoporosi: Vaga a la japonesa, o harakiri col·lectiu?

Osteoporosi

2007-11-02T08:18:00.000-07:00

Degradació progressiva dels ossos, que pot derivar en el trencament d'aquests

Per a arribar a una situació d’osteoporosi, en la que hi ha un augment de la degradació de l’os, podem tenir un excés en el nombre d’osteoclasts, o un nombre “normal” dels mateixos però amb una activitat major. Per a que una fàbrica treballi més, o s’augmenta la plantilla, o s’aconsegueix que els mateixos treballadors treballin més (Una vaga a la japonesa)

De Estrògens i osteoporosi: Vaga a la japonesa, o harakiri col·lectiu?

Menopausa

2007-11-02T08:17:00.000-07:00

Al voltant dels 50 anys el cos de les dones està programat per a deixar de ser fèrtil. Desapareix la menstruació (menopausa) degut a una pèrdua de funció dels fol•licles ovàrics (on s’emmagatzemen i s’alliberen els òvuls). La menopausa es caracteritza també per una disminució de la producció d’estrògens, la hormona sexual femenina per excel•lència. L’aparició de la menopausa va associada a un increment en el risc de patir osteoporosi (degradació progressiva dels ossos, que pot derivar en el trencament d’aquests)

De Estrògens i osteoporosi: Vaga a la japonesa, o harakiri col·lectiu?

Menopausia

2007-11-02T08:16:00.000-07:00

Hacia los 50 años el cuerpo de las mujeres está programado para dejar de ser fértil. Desaparece la menstruación (menopausia) debido a una pérdida de función de los folículos ováricos (donde se almacenan y liberan los óvulos). La menopausia se caracteriza también por una disminución de la producción de estrógenos, la hormona sexual femenina por excelencia. La aparición de la menopausia va asociada con un incremento en el riesgo de padecer osteoporosis (degradación progresiva de los huesos, que puede llevar a la rotura de los mismos).

De Estrógenos y osteoporosis. ¿Huelga a la japonesa o harakiri colectivo?

Neocòrtex

2007-11-02T08:13:00.002-07:00

La part del cervell que s’encarrega de les funcions no inconscients és el neocòrtex

De Amic, amat

Neocórtex

2007-11-02T08:13:00.001-07:00

La parte del cerebro que se encarga de las funciones no inconscientes es el neocórtex

De Cerebro conocerte

Cervell

2007-11-02T08:12:00.000-07:00

El cervell és l’òrgan que regeix tots els processos conscients i inconscients del nostre cos. Hi ha una part del cervell, la inconscient, que és la que s’encarrega de fer-nos dormir, coordinar els nostres cicles hormonals, posar-nos en tensió, etc… És la base de la supervivència. La part del cervell que s’encarrega de les funcions no inconscients és el neocòrtex.

De Amic, amat

El cervell és l'última frontera. És l'òrgan que controla tot el nostre cos i és l'òrgan on resideix la part més abstracta del nostre jo: la memòria, el pensament, la consciència, els sentiments. La part funcional del cervell està formada, principalment, de neurones, cèl·lules connectades unes a unes altres, que es transmeten missatges a través d'aquestes connexions (denominades axons i dendrites)

De El tresor al final de l'arc de Sant Martí

Cerebro

2007-11-02T08:10:00.000-07:00

El cerebro es el órgano que rige todos los procesos conscientes e inconscientes de nuestro cuerpo. Hay una parte del cerebro, la inconsciente, que es la que nos hace respirar, coordina nuestros ciclos hormonales, nos pone en tensión, etc… La parte del cerebro que se encarga de las funciones no inconscientes es el neocórtex.

De Cerebro conocerte

El cerebro es la última frontera. Es el órgano que controla todo nuestro cuerpo y es el órgano donde reside la parte más abstracta de nuestro yo: la memoria, el pensamiento, la conciencia, los sentimientos. La parte funcional del cerebro está formada, principalmente, de neuronas, células conectadas unas a otras, que se transmiten mensajes a través de estas conexiones (denominadas axones y dendritas)

De El tesoro al final del arco iris

Proteína

2007-11-02T08:09:00.000-07:00

las proteínas son polímeros formados por diferentes aminoácidos (de veinte posibles)

De Origen de la vida III: Mundo metabólico

El ARN se traduce a proteínas (ADN, ARN y proteínas utilizan distintos idiomas: las primeras hablan en nucleótidos, la última en aminoácidos). Las proteínas son responsables de casi todo lo que funciona en una célula. Este paso fundamental de ARN a proteínas se realiza en los ribosomas. Los ribosomas son los traductores del ARN y los fabricantes de proteínas.

De Esto sí es una foto con macro

Proteïna

2007-11-02T08:08:00.000-07:00

les proteïnes són polímers formats per diferents aminoàcids (de vint possibles)

De Origen de la vida III: Món metbòlic

L'ARN es tradueix a proteïnes (ADN, ARN i proteïnes utilitzen diferents idiomes: les primeres parlen en nucleòtids, l'última en aminoàcids). Les proteïnes són responsables de gairebé tot el que funciona en una cèl•lula.

De Això sí és una foto amb macro

RNA (català)

2007-11-02T08:07:00.000-07:00

l’ARN és un polímer format també per repeticions de quatre lletres (ACGU) escrites en riboses (d’aquí ve la R d’ARN)

De Origen de la vida III: Món metabòlic

L'ADN conté la informació que es transcriu a ARN (l'ADN i l'ARN es regeixen pel mateix “idioma”, tot i que amb diferències en el suport en el que s’escriuen: s’han de transcriure). L'ARN es tradueix a proteïnes (ADN, ARN i proteïnes utilitzen diferents idiomes: les primeres parlen en nucleòtids, l'última en aminoàcids).

L'ARN és una cadena de nucleòtids que sol ser lineal, cosa que facilita molt el treball dels ribosomes. De vegades, l'ARN es plega i impedeix la traducció.

De Això sí és una foto amb macro

El RNA que s'obté del DNA es denomina mRNA (m de missatger) i és d'una sola cadena de nucleòtids, per a permetre la seva traducció a proteïnes. Doncs bé, si es dissenya un iRNA (i d'interferència) els nucleòtids del qual siguin complementaris a un mRNA en concret, es formarà una doble cadena mRNA:iRNA.

De Interferències al DNA

RNA

2007-11-02T08:06:00.001-07:00

el ARN es un polímero formado también por repeticiones de cuatro letras (ACGU) escritas en ribosas (de ahí la R de ARN)

De Origen de la via III: Mundo metabólico

El ADN contiene la información que se transcribe a ARN (el ADN y el ARN se rigen por el mismo “idioma”, aunque con diferencias en el soporte en el que se escriben: se tienen que transcribir). El ARN se traduce a proteínas (ADN, ARN y proteínas utilizan distintos idiomas: las primeras hablan en nucleótidos, la última en aminoácidos).

El ARN es una cadena de nucleótidos, normalmente lineal, lo que facilita mucho el trabajo de los ribosomas. A veces, el ARN se pliega e impide la traducción.

De Esto sí es una foto con macro

El RNA, sin embargo, es de cadena simple: sólo tiene una tira de nucleótidos. La investigación de estos flamantes Premio Nobel permitió descubrir que cuando se añade a las células un RNA complementario a un RNA concreto, el gen se silencia

El RNA que se obtiene del DNA se denomina mRNA (m de mensajero) y es de una sola cadena de nucleótidos, para permitir su traducción a proteínas. Pues bien, si se diseña un iRNA (i de interferencia) cuyos nucleótidos sean complementarios a un mRNA en concreto, se formará una doble cadena mRNA:iRNA

De Interferencias en el DNA

También comentado en:
Cultivando RNA

DNA

2007-10-28T15:47:00.000-07:00

El ADN es una gran molécula que se asemeja a una frase enorme compuesta sólo por cuatro letras (las famosas ACGT) escritas en desoxiribosas (de ahí la D de ADN)

De Origen de la vida III: Mundo metabólico

El ADN contiene la información que se transcribe a ARN (el ADN y el ARN se rigen por el mismo “idioma”, aunque con diferencias en el soporte en el que se escriben: se tienen que transcribir)

De Esto sí es una foto con macro

El DNA está formado por dos tiras de nucleótidos relacionadas entre ellas: es una larga doble cadena que, cuando es necesario se fotocopia a RNA (transcribirse, ¿recuerdan?)

El DNA es de doble cadena porque los nucleótidos son complementarios entre sí. Se unen dos a dos, manteniendo la estabilidad de la famosa doble hélice.

De Interferencias en el DNA

El DNA, como un discurso político, tiene muchas letras, pero pocas de ellas interesan de verdad. La mayoría de texto parece no pintar nada. Las palabras que sí tienen significado son los archiconocidos "genes"1, el resto de letras, parecen puestas ahí, al azar, sin ningún motivo.

De Cosas que dices cuando callas

DNA (català)

2007-10-28T15:45:00.000-07:00

L’ADN es una gran molècula que és similar a una frase enorme composta tan sols per quatre lletres (les famoses ACGT) escrites en desoxiriboses (d’aquí ve la D d’ADN)

De Origen de la vida III: Món metabòlic

L'ADN conté la informació que es transcriu a ARN (l'ADN i l'ARN es regeixen pel mateix “idioma”, tot i que amb diferències en el suport en el que s’escriuen: s’han de transcriure).

De Això sí és una foto amb macro

El DNA està format per dos tires de nucleòtids relacionades entre elles: és una llarga doble cadena que, quan és necessari es fotocopia a RNA (transcriure's, recorden?)
El DNA és de doble cadena perquè els nucleótidos són complementaris entre si. S'uneixen dos a dos, mantenint l'estabilitat de la famosa doble hélice.

De Interferències al DNA

El DNA, com un discurs polític, té moltes lletres, però poques d'elles interessen de debò. La majoria de text sembla no pintar gens. Les paraules que sí tenen significat són els famosos "gens", la resta de lletres, semblen posades aquí, a l'atzar, sense cap motiu 1.

De Coses que dius quan calles

Polímers

2007-10-28T15:39:00.000-07:00

grans molècules, repeticions de pocs elements similars entre ells. L’ADN es una gran molècula que és similar a una frase enorme composta tan sols per quatre lletres (les famoses ACGT) escrites en desoxiriboses (d’aquí ve la D d’ADN); l’ARN és un polímer format també per repeticions de quatre lletres (ACGU) escrites en riboses (d’aquí ve la R d’ARN); i les proteïnes són polímers formats per diferents aminoàcids (de vint possibles).

De Origen de la vida III: Món metabòlic

Polímeros

2007-10-28T15:37:00.000-07:00

grandes moléculas de repeticiones de pocos elementos similares. El ADN es una gran molécula que se asemeja a una frase enorme compuesta sólo por cuatro letras (las famosas ACGT) escritas en desoxiribosas (de ahí la D de ADN); el ARN es un polímero formado también por repeticiones de cuatro letras (ACGU) escritas en ribosas (de ahí la R de ARN); y las proteínas son polímeros formados por diferentes aminoácidos (de veinte posibles).

De Origen de la vida III: Mundo metabólico

Metabòlit

2007-10-27T03:09:00.000-07:00

Tota aquella substància produïda per acció del metabolisme

De: Plantes i Medicina: de l'escorça de Salze als medicaments de disseny

Metabolito

2007-10-27T02:57:00.001-07:00

Toda aquella substancia producida por acción del metabolismo

De: Plantas y Medicina: de la corteza de Sauce a los medicamentos de diseño

Pseudogen

2007-10-25T14:24:00.001-07:00

Pseudogen: gen aún codificado en nuestro ADN, pero que ya no funciona.

De No me mires que no te huelo

Pseudogen (català)

2007-10-25T14:23:00.000-07:00

Pseudogen: gen que encara és codificat en el nostre ADN, però ja no funciona

De No em miris que no t'ensumo

Receptors de membrana

2007-10-25T14:22:00.000-07:00

Aquests receptors són proteïnes i es troben ancorats a les membranes de les nostres cèl•lules olfactives, les travessen: tenen un costat, fora, que uneix la molècula de l'olor, i un altre costat, dins, que modificarà altres proteïnes.

De No em miris que no t'ensumo

Receptores de membrana

2007-10-25T14:20:00.002-07:00

Estos receptores son proteínas y se encuentran anclados en las membranas de nuestras células olfativas. Los receptores atraviesan la membrana: tienen un lado, fuera, al que se une la molécula del olor, y un lado, dentro, que modificará otras proteínas, diciéndole a la célula qué ha recibido.

De No me mires que no te huelo

Ribozimes

2007-10-25T14:20:00.001-07:00

A la dècada dels 80 quan Cech i Altman, en un treball que els portà a guanyar el premi Nobel el 1989, van descriure molècules d’ARN que no tan sols comunicaven sino que també eren capaces de fer. Se’ls va anomenar ribozimes.

De Origen de la vida II: El món d'ARN

Ribozimas

2007-10-25T14:19:00.001-07:00

En la década de los 80 cuando Cech y Altman, en un trabajo que les llevó a ganar el premio Nobel en 1989 , describieron moléculas de ARN que no sólo informaban sino que también eran capaces de hacer. Se les denominó ribozimas.

De El origen de la vida II:El mundo de ARN

Membrana lipídica

2007-10-25T14:17:00.000-07:00

Todos los seres vivos mantenemos el metabolismo de nuestras células aislado del entorno mediante una membrana de lípidos (un tipo de grasas).

De El origen de la vida II: El mundo de ARN

Membrana lipídica (català)

2007-10-25T14:16:00.002-07:00

Tots els éssers vius mantenim el metabolisme de les nostres cèl•lules aïllat de l’entorn mitjançat una membrana de lípids (un tipus de greix).

De Origen de la vida II: El món d'ARN

Metabolisme

2007-10-25T14:16:00.001-07:00

Tota vida té un metabolisme que obté energia de l’exterior i la inverteix en l’interior per a mantenir-se.

De Origen de la vida II: El món d'ARN

Metabolismo

2007-10-25T14:14:00.000-07:00

Toda vida tiene un metabolismo que obtiene energía del exterior y la invierte en el interior para mantenerse.

De EL origen de la vida II: El mundo de ARN

Radicals lliures

2007-10-25T14:12:00.002-07:00

Els radicals lliures son molècules i ions amb alt poder reactiu, causants de molts problemes en les cèl•lules.

De No fer llum abans de donar a llum

Radicales libres

2007-10-25T14:12:00.001-07:00

Los radicales libres son moléculas e iones con alto poder reactivo, causantes de muchos problemas en las células.

De No alumbrar antes de dar a luz

Zigotos

2007-10-25T14:11:00.001-07:00

Zigotos: células resultantes de la unión de un espermatozoide con un óvulo

De No alumbrar antes de dar a luz